Hem quedat amb els argentins per esmorzar va les 8:30 ja que el que s'ha de fer si o si aqui es un tour va les mines, i aquests comences les 9.... La Christa no el vol fer ja que te una mica de claustrofòbia i l'Angel vol agafar-se un dia lliure.... Així que la Grace i jo correm per esmorzar. Anem tard.... Ells ephan trobat un tour que sembla que esta prou bé. No ens entenem bé i nosaltres creiem que ens veurem allà i ells que ens vindran a buscar al hostel.... Quan ens trobem al mig del carrer el bus ja ha marxat, pero parlant amb el noi diu que estan a 3 min caminant i que els podem atrapar! Bus quin anar i venir de bon matí!! Pujem al bus i ens expliquen el que farem. Primer parem a unes tendres on ens forcen a comprar fulles de coca i beguda per donar als miners que ens trobem, despres fem parad per vestir nos (ens donen pantalons, jaqueta, botes, casc i frontal) i d'allà cap a les mines. Aquest tour esta fet per ex miners i tot i que es una mica mes car que els altres creiem que es millor.
Fem una parada per fer fotos de Potosí i una altre a la planta on tracten els minerals que treuen de la mina. Les mines son de coure, plata, estany que separen amb productes químics pero tots junts. D'aquí els distribueixen a altres plantes on separen un a un cada mineral. 
Ara si cap a les mines! Ens diuen que com que estem a molta alçada (Potosí es la ciutat mes alta del món a mes de 4300m) prenguem unes quantes fulles de coca que es el millor remei pel mal d'alçada. Ja fa temps que algun de nosaltres en pren, o be en infusió o be directament com si fos tabac de masticar. A l'entrada ens expliquen que els miners son molt catxondos i tenen moltes creencies. Per això cada 6 mesos sacrifiquen varies lames i amb la sang impregnen les entrades de les mines.... Millor lames que persones no? Jejeje a l'entrar es una mica sufocant... Pero t'hi acostumes. Anem entrant poc a poc i ens van explicant com es treballen, com son les mines (publiques, privades, cooperstives....) molt interessant. Ens anem creuant amb varis miners, alguns que porten 5 anys, altres menys... Ens trobem amb un noi de 15 anys.... I això que esta prohibit.... Ens expliquen una mica la historia de cadascun d'ells i els anem donant les bosses de coca i les begudes. Continuem entrant i en algun lloc fins i tot estic a punt d'haver d'anar a quatre grapes..... Els carros van passant ja sigui amb vagonetes com en carretons.... Molt impressionant! Arribem a un lloc on esta el Tio, el deu de la mina que juntament amb la mare terra es qui els protegeix. Allà ens sentem, el guia li explica una mica qui som i bebem alcohol de canya de sucre de 96 graus.... Sisi alcohol pur, i això que a l'ampolla posa alcohol potable de bien gusto.... Poc a poc ja hem creuat la muntanya passant per mines de diferents cooperatives... Bufff quin descans tornar va estar a l'aire lliure!! Això et fa reflexionar amb la vida dels miner, que tot i que guanyen mes del sou mensual mínim a la setmana, la seva esperança de vida es entre el 48 i els 55 anys...,
En una de les parade, un dels guies esta jugant amb dues pedres, al cap d'una estona lli pregunto que era i m'ensenya dues petites pedres una de plats i l'altre de coure! I me les regala! Un bon souvenirs! Jejeje
Tornem a Potosí, ens han dit que hi ha unes termes així que quan ens trobem amb els altres al hostel els ho comentem i s'apunten. Anem a menjar alguna cosa, un menú per 12 bolivians (un euro i mig) amb sopa, "bufet" d'amanides, i un plat de carn (carn, ou, patates, salxitxes) i arròs boníssim! Per arribar va les termes hem d'agafar dos busos. Tot gens turístic! La putada es que acabem a unes termes que creiem que no son les que volíem! Es com unes piscines municipals on la gent fins i tot aprofita per dutxar-se.... Pero ja que ho som cap a dins! Almenys l'aigua està calenta! I molt!, Quim relax!
De tornada, comprem un pastís (es l'aniversari de la Grace) i anem a buscar algun restaurant barat on sopar. Missió complicada.... Acabem en un local de pollastre fregit amb arròs i papes.... Almenys barat ens ha sortit!
Tornem al hostel i ens mengem el pastís.... Enorme! Ens sorprenem quan veiem que quasi ens l'acabem!! Ara a dormir que demà serà un altre dia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario