Ens passen a buscar a les 8 del mati per anar a les Lagunas Altiplanicas. Mentre en hi acostem, el guia ens va explicant com e van formar els salars i les lagunes, com es pot veure els rius de les glaciacions o l'alçada de l'aigua fa mils d'anys. La primera parada es a un salar, on hi ha molts flamencs (tot i el fred!) ens expliquen el que mengen (una especie de gambes quasi microscopiques) i com canvien de color, com més roses mes adults.
Despres del salar passem per un poble on parem a dinar, allà coneixem a una parella d'americans i una noia francesa amb els que enseguida conectem. D'allà a les lagunes, impressionant!
Mentre tornem xerrant els americans ens diuen que estan en un hostel que esta molt be i que paguen 7000... Així que quan tornem del tour anem cap allà a veure si tenen lloc per nosaltres durant els següents dies, també canviem el dia del pròxim tour, un dia mes tard, ja que així el podem fer tots junts. Al final un canvi de plans molt bo, ja que estarem uns dies junts i farem varies activitats que tenen bona pinta. Fins i tot decidim anar a sopar junts al seu hostel (on la Familia de propietaris ens tracta de meravella sense haver-hi dormit!), pero ho fem una mica tard, ja que esperem a la Grace i a l noia francesa que han anat a un tour per veure els estels. San Pedro es conegut perquè es un dels llocs on hi ha moltes estacions astronòmiques donades les condicions d'alçada i latitud. Marxem del hostel sabent que tenim lloc per demà i quedant per trobar-nos cap. Les 8:30....
I a les 8:30 estem deixant les motxilles al seu hostel, i preparats per llogar unes bicis i anar a la Laguna Cejar, una laguna molt salada on flotes com en el mar mort. Anem cap al centre per llogar les bicis, i despres d'un es quantes indicacions nem fent via cap allà. Parem per fer fotos i vídeos en total ens estem unes dues hores llargues fins arribar-hi. Un cop allà ens expliquen que hi ha una per fer fotos i una altre per banyar-se....
L'aigua esta gelada!!! Ens costa molt realment entrar a dins i veure que realment flotes.... Pro finalment tots ho aconseguim i acabem fent el pallasso...
Coneixem a una dona molt graciosa que ens fa fotos i ens dona uns mes gos per menjar i em fa fer li unes quantes fotos per enviar-li.... Al final ens ajuda perquè en explica que hi ha unes garrafes d'aigua dolça per treure'ns tota la salt del cos... La tornada.... Buff molt pesada, entre el sol que en havia tocat, el cansament i tot costa arribar al poble de nou! Al final arribem cap a les 18, quan s'està fent fosc. Anem de pet cap a uns pastisseria que hem conegut, moooooolt bonaaa!!! Mengem tant que se'ns passen les ganes de sopar! Una bona dutxa i cap al llit que demà ens venen a buscar a les 4 per anar a veure uns geysers!
Quina mandra llevar-nos taaant aviat! Pero es el que hi ha! S'hi ha d'anar aviat ja que el canvi de temperatura es el que fa que els geysers existeixin. Mentre pujem hi ha dues nenes que es troben malament, tant que arriben a vomitar sang.... Així que donem mitja volta i avisen a un cotxe per trobar-nos a mig camí i que les portin al metge. Malgrat aquest contratemps arribem justos per veure l'espectacle.... Molt impressionant!
D'allà a un mirador impressionant i a un poblet on podem provar uns pintors de lama, boníssims!!
Arribem a San Pedro a les 13. Tots volem anar a Bolivia amb un tour pel salar d'Uyuni, així que aprofitem que hi ha un noi al hostel pels tours i entre una cosa i una altra el contractem mes per la pressa del dia que per estar del tot convençuts.... I corrent cal a buscar la bici que vam reservari i una taula de snowboard pero per fer sandboarding!! Nomes el noi americà i jo, els altres llogaran les bici i potser vindran. Com que no volem esperar, ell i jo comencem a tirar cap al Valle de la Muerte, al principi tot be, carretera, pero quan entrem en camí de sorra.... Entre que encara em f mal el cul de l'altre dia de bici i que comencem a estar cansats ens desanimem una mica. Tot i això trobem un lloc on sembla que algú ha fet sandboarding. Deixem les bicis, pujem per la duna i quan arribem a dalt veiem que en quedaven uns 500 m per arribar al lloc on van tots els tours, mentre estem a dalt, veiem els altres que arriben. Ells intentaran anar al Valle de la Luna per veure la posta de sol... Nosaltres fem la primera baixada i anem cap a on estan els tours. Es mooooolt canst pujar per la sorra.... Molt! Pro la baixada es divertida, molt diferent de la neu, ja que aqui no "derrapes" sino que baixes, així que despres d'un es quantes caigudes aprenen una mica, pero amunt un altre cop.... Bus pujem fins a dalt de tot de la duna, vistes impressionants!
No tardem gaire en cansar nos de pujar... Així que decidim intentar anar a veure la posta de sol a un lloc on ens han recomenat a uns 15 min.... Agafem les bicis, ens posem les taules a l'esquena i vinga a pedalejar! Aviat ens donem compte que no anem en la bona direcció... Aixi que decidim tornar les bicis que ja s'està fent tard i ja veurem als altres al hostel. Arribem, previ pas per la pastisseria...., i ens emportem una sorpresa, tots s'han separat: nomes la Grace amb un amic que ha trobat ha arribar a veure la posta de sol.... Els altres s'han nat rajant poc a poc... Jejeje despres de la dutxa, tinc sorra per tot el cos, si, absolutament per tot el cos.... Anem a davant del hostel on hi ha una cocineria casolana on ens donen una sopa, un plat de pollastre amb arròs i de postres una especie de torta fregida amb sirope....mmmmmmm!! Un dia mooolt llarg! Ens despedim de la francesa, ja que ella demà torna cap a París mentre va nosaltres ens passen a buscar va les 5 del mati per anar cap a Bolívia
Tot i que ens llevem aviat, ens passen a buscar, quan estem fent cua per passar l frontera xilena, ens diuen que el pas esta tancat i que no saben que farem, que esparem. En aquest moment es quan veiem la mals elecció que vam fer... Les altres empreses han marxat, nosaltres no sabem que passa i nomes ens diuen que esperem... Finalment i com es veia a venir, no podem sortir, no anant per un altre pas a 3 hores, ja que es massa tard. . . Ens diue on que si volem ens tornen tots els diners o que demà sortiran directament per l'altra pas. Nosaltres no ho veiem clar aixi que volem la pasta, ens porten al centre on ens diuen que els diners ens els ha de donar la persona a la que hem pagat... Anem al hostel, busquem al noi i ell ens diu que es l'agencia.... Jo em començo a posar nerviós. . . Massa i tot aixi que despres de discutir una estona marxo a caminar una mica... Com que no tinc pressa, una opció es anar mes al nord de Xile i potser anr a Bolívia mes endevant, aixi que aprofito per informar me de busos. Quan torno, els altres han marxat, pro als 5 min tornen dient que han nat a l polícia per saber els nostres drets, li expliquem al noi que continua en sus trece.... Pro al final ens dins el telf del de l'agencia i quedem amb ells en 10 min. Allà ens diu que ell te part dels diners, pero que hi ha una part (comissió) que ell no ens pot donar. Li diem que truqui al noi i que vingui i ho arreglem tot allà. Al final despres de mitja hora de trucar es presenta sense els diners, el de l'agencia li dona els diners i ell ens diu que tornem al hostel, acceptem de mala gana fliçant una mica amb el anar i venir del hostel. Pel carrer li fem una mica el numero reclamant-li i fins i tot sembla qu l'estimen acosant (no ho sembla....) de tornada al hostel ens dona tots els diners, son les 14.... Els altres han vist uns altra agència que fan el tour demà pero una mica mes car. Anem tots a reservarlo abans que no hi hagi places..... Nomes hi ha 5 places, com que jo no ho tinc molt clar, els dic que ho agafin, el de la nova agència ens diu que hi ha dues persones que no estava clar que hi anessin, faig una prereserva per si de cas i abans de les 19 em diran alguna cosa. Tornem al hostel, previ pas per la pastisseria.... I a fer la siesta que ens hem llevat a les 4! A les 18 truco per saber si al final tinc lloc i bingo! Aixi que ràpid a pagar!! Com que necessitàvem diners, alguns nem tret i ara ens en sobren.... Decidim anar a sopar a un rest, un sopar de veritat! Ens partim pizzes i llom a lo pobre.... Amb ou, papes, ceba..... Cada cop que algú en menja un troç se sent mmmmmm jajajajaj. Despres de pet al llit que ens toca llevarnos aviat un altre cop.....
No hay comentarios:
Publicar un comentario