24/07/13 Bolívia: Potosí 2

Jo em llevo tard i em perdo l'esmorzar.... L'Angel ha marxat a fer el tour a les mines, la Grace esta mig desperta igual que la Christa. Ens estem una estona de relax al hostel fins que decidim anar a dinar una volta. Passem per dos mercats, el central, amb molts fruita, carn (hi ha un home desquartitzant un animal allà al mig....) i un altre una mica mes allunyat on a part de fruits, i carn (hi ja un xai obert en canal amb el pel i el cap...) s'hi pot menjar... Jo em demano aji de llenties (arròs amb llenties i aji, una especie de chili) moooolt bo per menys d'un euro!!!

De tornada, passem per la plaça central on venen sucs naturals per 3,5 bolivians (ni 50 cèntims). La Christa i jo tornem al hostel, mentre que la Grace vol voltar mes. Aprofito per posar una mica al dia el blog. Cap a les 16 torna la Grace i al cap de poc l'Angel que en diu que ha vist un cine per 1,5 euros. Jo m'hi apunto, pot ser tota una experiència! Mentre que les noies volen anar a algun lloc per fer un cafè i no congelar-se... Així que quedem que ens trobarem al hostel per sopar. 

El cine curiós, els seients tipus el cine de Ribes (quan erem petits....) i no m'acostumo a veure les pelis en espanyol Llatinoamèrica.... A me la peli tampoc es una meravella (la ultima del Will Smith i el seu fill). 

Tornem al hostel i les noies encara no hi son així que ens quedem intentant connectar-nos a Internet.... Al cap de 10 min arriben i busquem algun lloc per sopar, no trobem res que ens vingui de gust i si ho trobe pels preus preferim anar a un rest que tingui millor pinta... Al final trobem un rest (amb pinta de pijo) pero amb els mateixos preus d'algun antro que hem vist.... Així que de idim, ens toca esperar una mica pro cap problema! Demanem una pizza, tacos, deu hamburgueses i una amanida per compartir tot. Ah i una cervesa de Potosí (no gaire bona pro...). Ens surt tot per uns 40 bolivians, menys de 5 euros, una mica car, pero almenys no es pollastre fregit!!

Tornem al hostel a preparar les bosses que demà marxem cap a Sucre i no sabem ni horaris ni preus.....

23/07/13 Bolívia: Potosí 1

Arribem a Potosí a les 23:30 i la terminal.... Es al mig del carrer, esta lluny de la ciutat així que agafem un taxi...sisis tots 6!! Jajajajaj em vaig enrecordat del viatge a París quan erem petits que ven entrar 10 al cotxe del Josep Maria..... Arribem al hostel i morts de fred cap a dormir...

Hem quedat amb els argentins per esmorzar va les 8:30 ja que el que s'ha de fer si o si aqui es un tour va les mines, i aquests comences les 9.... La Christa no el vol fer ja que te una mica de claustrofòbia i l'Angel vol agafar-se un dia lliure.... Així que la Grace i jo correm per esmorzar. Anem tard.... Ells ephan trobat un tour que sembla que esta prou bé. No ens entenem bé i nosaltres creiem que ens veurem allà i ells que ens vindran a buscar al hostel.... Quan ens trobem al mig del carrer el bus ja ha marxat, pero parlant amb el noi diu que estan a 3 min caminant i que els podem atrapar! Bus quin anar i venir de bon matí!! Pujem al bus i ens expliquen el que farem. Primer parem a unes tendres on ens forcen a comprar fulles de coca i beguda per donar als miners que ens trobem, despres fem parad per vestir nos (ens donen pantalons, jaqueta, botes, casc i frontal) i d'allà cap a les mines. Aquest tour esta fet per ex miners i tot i que es una mica mes car que els altres creiem que es millor. 

Fem una parada per fer fotos de Potosí i una altre a la planta on tracten els minerals que treuen de la mina. Les mines son de coure, plata, estany que separen amb productes químics pero tots junts. D'aquí els distribueixen a altres plantes on separen un a un cada mineral. 

Ara si cap a les mines! Ens diuen que com que estem a molta alçada (Potosí es la ciutat mes alta del món a mes de 4300m) prenguem unes quantes fulles de coca que es el millor remei pel mal d'alçada. Ja fa temps que algun de nosaltres en pren, o be en infusió o be directament com si fos tabac de masticar. A l'entrada ens expliquen que els miners son molt catxondos i tenen moltes creencies. Per això cada 6 mesos sacrifiquen varies lames i amb la sang impregnen les entrades de les mines.... Millor lames que persones no? Jejeje a l'entrar es una mica sufocant... Pero t'hi acostumes. Anem entrant poc a poc i ens van explicant com es treballen, com son les mines (publiques, privades, cooperstives....) molt interessant. Ens anem creuant amb varis miners, alguns que porten 5 anys, altres menys... Ens trobem amb un noi de 15 anys.... I això que esta prohibit.... Ens expliquen una mica la historia de cadascun d'ells i els anem donant les bosses de coca i les begudes. Continuem entrant i en algun lloc fins i tot estic a punt d'haver d'anar a quatre grapes..... Els carros van passant ja sigui amb vagonetes com en carretons.... Molt impressionant! Arribem a un lloc on esta el Tio, el deu de la mina que juntament amb la mare terra es qui els protegeix. Allà ens sentem, el guia li explica una mica qui som i bebem alcohol de canya de sucre de 96 graus.... Sisi alcohol pur, i això que a l'ampolla posa alcohol potable de bien gusto.... Poc a poc ja hem creuat la muntanya passant per mines de diferents cooperatives... Bufff quin descans tornar va estar a l'aire lliure!! Això et fa reflexionar amb la vida dels miner, que tot i que guanyen mes del sou mensual mínim a la setmana, la seva esperança de vida es entre el 48 i els 55 anys...,

En una de les parade, un dels guies esta jugant amb dues pedres, al cap d'una estona lli pregunto que era i m'ensenya dues petites pedres una de plats i l'altre de coure! I me les regala! Un bon souvenirs! Jejeje

Tornem a Potosí, ens han dit que hi ha unes termes així que quan ens trobem amb els altres al hostel els ho comentem i s'apunten. Anem a menjar alguna cosa, un menú per 12 bolivians (un euro i mig) amb sopa, "bufet" d'amanides, i un plat de carn (carn, ou, patates, salxitxes) i arròs boníssim! Per arribar va les termes hem d'agafar dos busos. Tot gens turístic! La putada es que acabem a unes termes que creiem que no son les que volíem! Es com unes piscines municipals on la gent fins i tot aprofita per dutxar-se.... Pero ja que ho som cap a dins! Almenys l'aigua està calenta! I molt!, Quim relax!

De tornada, comprem un pastís (es l'aniversari de la Grace) i anem a buscar algun restaurant barat on sopar. Missió complicada.... Acabem en un local de pollastre fregit amb arròs i papes.... Almenys barat ens ha sortit! 

Tornem al hostel i ens mengem el pastís.... Enorme! Ens sorprenem quan veiem que quasi ens l'acabem!! Ara a dormir que demà serà un altre dia!

20-22/07/13 Bolívia :Tour Salar Uyuni

Ens tornem a llevar a les 4:30 per estar llestos a les 5 quan ens passen a buscar. Sembla que tindrem sort, pero fins que no estiguem a la frontera.... De moment el conductor bastant catxondo, ens de,Ana que li fem fotos i tot! La ruta que farem es passant per Calama i d'allà cap a Ollagüe (on esta el port). Des de que deixem Calama, comencem a veure neu a les muntanyes, es bastant fresca, això ens permet circular amb mes tranquilitat, la neu verge no dona problemes per circular. Pero tot i així, el conductor es dona pressa vagi a ser que ens tanquin el pas. Quan hi arribem baixa el bus i enseguida ens obren la barrera!! Ole! Podem passar! Tots aplaudim tot i que encara no som a Bolívia ... Despres d'uns mitja hora, ja deixem la neu endarrera i ara si que podem dir que el tour ha començat. Arribem va la frontera on fa mooolt de vent (gèlid) fem el papeleo i tornem al bus per fer uns 500 m on esmorzarem i farem el canvi als 4x4 amb els que estarem aquest dies. Ara falta passar la frontera boliviana... Es molt graciós perquè hi ha un parell de trens abandonats i aprofitem per fer-hi unes quantes fotos....

Estem de sort perquè els 4x4 son per 6 persones així que estem tots junts i el nostre conductor (Fredy) es molt catxondo. Nomes pujar ens posa música boliviana (mes caribenya que altre cosa) i tots ballant al cotxe.... La primera parada la fem per veure un rocòdrom amb neu. D'allà ens anem a un laguna plena de flamencs! Pero moooolts! I nosaltres pensant que els flamencs eren animals de calor.... Doncs fot un fred que arronsa la tita!!! Pero es molt maco quan surt una mica el sol.

Aqui dinem, els propis conductors son que preparen els menjar, molt apanyats! D'aquí a un poblet on passarem la nit. El problema ve quan intenten buscar-nos allotjament, ja que degut a les nevades i que el pas esta tancat, hi ha molta gent atrapada i tot esta ple..... Ràpidament anem a un altre poble per veure si allà ens hi podem quedar. Tenim sort i hi ha lloc per tots. Enseguida ens preparen un petit berenar amb cafè, te, mate (com a infusió) i galetes. Allà ens quedem xerrant amb una parella d'argentins que tenen mate del de veritat. Ens quedem allà quasi fins l'hora de sopar. No hi ha aigua calenta i amb el fred que fa no es una opció.... (Jo porto posat quasi tota la meva motxilla!!) arriba un altre grup i ens demanen de compartir llits ja que no hi ha lloc per tots..... Lògicament que acceptem, si fóssim nosaltre ho agrairiem moltíssim, ja ens han explicat que amb les nevades hi ha dos cotxes que s'han perdut i porten dormint no se sap on dues nits..... Ara a sopar! Sopa i espeguetis... Ja es més del que ens haguéssim preparat nosaltres! I amb postre! Tot un luxe jejejej ens quedem xerrant amb els argentins i una altre parella xilena fins les 22.... A l'arribar a l'habitació ens trobem la sorpresa que al final estem sols... Millor perquè no teníem ni idea de com hi cabriem! Quin suplici rentar-se les dents a fora (nomes hi ha dos lavabos per unes 30 persones....i a mes estan a fora....) i ara a posar se el pijama i entrar al llit, que tot i que tenen 5 mantes cada llit no tenim clar que sigui suficient....

Ens llevem "tard" per esmorzar, i preparar tots els cotxes de nou abans de les 9. Ens han fet pancakes!!! Jo estic com un nen petit jejejje mmmm. Ja amb la panxa plena i les motxilles sobre el cotxe de nou agafem rumb cap a un rocòdrom encantat..... On amb imaginació hi pots trobar de tot! Es molt bonic i realment impressionant!

D'allà a la laguna encantada.... De cami ens parem per fer quatre fotos a une lames que ens trobem. al cotxe molt divertit, el Fredy ens posa musica mes actual i tots fent el tonto i cantant.... finalment arribem al nostre destí. Es una laguna mig amagada entre les roques. Preciós!

Es l'hora de dinar i tornem al primer poble on havíem de dormir... Allà ens donen un pastís de patates mooolt bo! Repetim fins a acabar-nos-ho tot... Una mica just, pero molt bo! Toca tornar al cotxe una horeta fins a unes altres formacions rocoses on pots veure un lleó intentant menjar-se un altre animal o un ós....

Posem direcció al salar, on dormirem en un hotel de sal per llevar-nos a les 5 i veure sortir el sol al mig del salar. De camí pero parem en un poblet abandonat que si em deixen m'hi estic dues hores fent fotos....

Finalment arribem a l'hotel de sal, on ens diuen que ens cobraran per les dutxes d'aigua calenta... Ens queixem tots ja que va mes ens van dir que tot serien habitacions dobles amb bany privat i ens donen tres habitacions de 6 amb el bany fora.... Es veu que les altres estan reservades.... Al final despres de tot en donen habitacions dobles i triples amb bany privat. Oh una dutxa d'aigua calenta!! Intento moure la cullera de la dutxa i crack, me la carrego..... Sort que nomes es la peça de plàstic que l'aguanta, la poso de nou i cap problema, pero quan obro l'aigua.... Al final em dutxo amb el xorro directe, el mes important es que l'aigua es calenta!! Ens han preparar berenar de nou. Mentre estem allà el nou americà (Shane) em diu que el cel esta impressionant per fer fotos fora, així que sortim tots dos amb les càmeres. Pas mal!

Per sopar toca sopa (si un altre cop pro com s'agraeix!) i pollastre amb patates, poma i plàtan fregit! Mmm a mes ens donen una ampolla de vi!! Ens quedem nosaltres 6 sols al menjador i ens adonem que és perquè demà ens hem de llevar molt aviat per veure la sortida de sol.... Així que a dormir! A l'hora d'entrar al llit el mateix suplici, ja ens ho estem acostumant....

Quan sona el despertador no ens ho podem creure.... Pero si hem de marxar a les 6:10, sino no arribem. Tornem a muntar tot al cotxe i cap al salar.... Impressionant! 13km2 de pur salar.... Sembla que ens ho perdrem pero al final a les 7:10, en Fredy para el cotxe i sortim tots. Mooolt maco.

Tornem al cotxe per anar a una illa de cactus al mig del salar!! Sisi al mig tipus oasis....

Mentre estem donant una volta per la illa (no es petita) ens han preparat unes tauletes amb l'esmorzar... Pastís!!! Hi ha dulce de leche, iogurt líquid, cereals.... Mmmmm ens posem les botes!! Amb això que ens endinsem una mica al salar i comencem a fer fotos....

Pro en Fredy ens crida per continuar dient que ens endinsarem més al salar i pararem per fer fotos....dit i fet! Ens estem una bona estona fent fotos originals, uns francesos (ja amb una edat) es diverteixen mirant-nos... Jajaja a mes amb tot el grup del tour (18) fem una foto intentant que es llegeixi el nom del salar, ja em direu si s'enten....

Anem va dinar en un lloc on normalment la gent posa banderes al mig del salar. Com que no hi ha on menjar ho fem sentits al terra utilitzant els maons de sal com a taula.... Realment es com si estiguéssim d'excursio amb el cole!! Jejeje. Ben dinat parem en un poblet on venen artesanies (turístic total...) i d'allà a un cementiri de trens on si em deixen m'hi estic unes quantes hores també....

Això s'està acabant.... Ens porten cap a Uyuni, final de trajecte.... Deixem les motxilles a l'agencia i anem a donar una volta. Per una banda els americans ham d'anar a pagar la Visa (com que ells cobren als bolivians, aquest els fan pagar a ells també). Ara toca de idim que fem... El poble sembla molt petit i les opcions son quedar-nos a dormir aqui i agafar un bus pel mati o marxar per la tarda, arribar a algun lloc de matinada.... Els dos americans com que no tenen molts dies marxaran a Sucre directament arribant allà cap a les 3 del mati, pero com que els xilens també hi van, busquen un hostel i truquen per reservar. Els argentins ens diuen que ells marxaran a Potosí i que han trobar un hostel bastant bé, així que decidim fer el mateix. Comprem els billets de bus a Potosí, i truquem al hostel per reservar. Un cop tot enllestit, continuem voltant pel poble i mengem alguna cosa, pollastre fregit amb arròs i papes, creiem que aquest serà el menú a partir d'ara.... A les 18:30 ens despedim de la parella d'americans amb molta tristor, hem estat junts una setmana si arriba, pero amb molt bona connexió!!! I l'Angel, la Christa, la Grace i jo despres d'agafar les motxilles cap al bus on ens unim als argentins (Paula i Santiago). 

15-19/07/13 Xile: San Pedro de Atacama

Ens llevem justos de temps, pero al final arribem al punt de trobada a les 3:30, deu min abans de que passi el bus. Allà estan l'Angel i la Christa esperant (els del tour de Humahuaca). Per sort, li vam donar el meu tele al noi de l'agencia ja que ens va dir que ens avisaria si hi havia algun contratemps. Rebo un missatge a les 3:45 ( enviat a les 20 del dia abans) dient que tot ok, que el bus segur q sortia. Això ens ajuda a aguantar el fred. Morts de fred esperem fins les 4:15 que arriba el bus. Pugem i a dormir una mica....  El pas tot i que nevat esta obert, així que tots contents quan veiem que ja comencem a baixar  i deixem els Andes una mica lluny. Arribem a San Pedro, fem tot el papeleo, es anés de motxilles, etc. El bus ens deixa a la duana, tal qual, i ens donen indicacions de com arribar al centre. Estem uns 5 min caminant fins arribar-hi. Veiem que hi h l'oficina de turisme així deu preguntem llocs on dormir. Ens donen una llista amb direcció, nom i preu. Comencem a voltar.... Tot ocupat o mes car del que en pensàvem... Trobem un hostal que ens deixa l'habitació de 4 per 11500 pesos xilens, bastant car, pero no tenim res mes. Decidim quedar-nos dues nits i de mentre buscar algun altre lloc. En aquest hostal ens donen indicacions del poble, súpers, etc. També ens donen informació sobre diferents tours. Amb aquests informació anem a donar una volta pel poble per veure si ho podem trobar mes barat, pero sembla que no, així que de tornada al hostel ens decidim per dos tours. Que farem en do dies seguits... Per sopar m'ofereixo voluntari per fer una truita de patates... Que bona estava!! Ens estem una estona xerrant i veient vídeos abans d'anar a dormir. 

Ens passen a buscar a les 8 del mati per anar a les Lagunas Altiplanicas. Mentre en hi acostem, el guia ens va explicant com e van formar els salars i les lagunes, com es pot veure els rius de les glaciacions o l'alçada de l'aigua fa mils d'anys. La primera parada es a un salar, on hi ha molts flamencs (tot i el fred!) ens expliquen el que mengen (una especie de gambes quasi microscopiques) i com canvien de color, com més roses mes adults. 

Despres del salar passem per un poble on parem a dinar, allà coneixem a una parella d'americans i una noia francesa amb els que enseguida conectem. D'allà a les lagunes, impressionant!

Mentre tornem xerrant els americans ens diuen que estan en un hostel que esta molt be i que paguen 7000... Així que quan tornem del tour anem cap allà a veure si tenen lloc per nosaltres durant els següents dies, també canviem el dia del pròxim tour, un dia mes tard, ja que així el podem fer tots junts. Al final un canvi de plans molt bo, ja que estarem uns dies junts i farem varies activitats que tenen bona pinta. Fins i tot decidim anar a sopar junts al seu hostel (on la Familia de propietaris ens tracta de meravella sense haver-hi dormit!), pero ho fem una mica tard, ja que esperem a la Grace i a l noia francesa que han anat a un tour per veure els estels. San Pedro es conegut perquè es un dels llocs on hi ha moltes estacions astronòmiques donades les condicions d'alçada i latitud. Marxem del hostel sabent que tenim lloc per demà i quedant per trobar-nos cap. Les 8:30.... 

I a les 8:30 estem deixant les motxilles al seu hostel, i preparats per llogar unes bicis i anar a la Laguna Cejar, una laguna molt salada on flotes com en el mar mort. Anem cap al centre per llogar les bicis, i despres d'un es quantes indicacions nem fent via cap allà. Parem per fer fotos i vídeos en total ens estem unes dues hores llargues fins arribar-hi. Un cop allà ens expliquen que hi ha una per fer fotos i una altre per banyar-se....

L'aigua esta gelada!!! Ens costa molt realment entrar a dins i veure que realment flotes.... Pro finalment tots ho aconseguim i acabem fent el pallasso...

Coneixem a una dona molt graciosa que ens fa fotos i ens dona uns mes gos per menjar i em fa fer li unes quantes fotos per enviar-li.... Al final ens ajuda perquè en explica que hi ha unes garrafes d'aigua dolça per treure'ns tota la salt del cos... La tornada.... Buff molt pesada, entre el sol que en havia tocat, el cansament i tot costa arribar al poble de nou! Al final arribem cap a les 18, quan s'està fent fosc. Anem de pet cap a uns pastisseria que hem conegut, moooooolt bonaaa!!! Mengem tant que se'ns passen les ganes de sopar! Una bona dutxa i cap al llit que demà ens venen a buscar a les 4 per anar a veure uns geysers!

Quina mandra llevar-nos taaant aviat! Pero es el que hi  ha! S'hi ha d'anar aviat ja que el canvi de temperatura es el que fa que els geysers existeixin. Mentre pujem hi ha dues nenes que es troben malament, tant que arriben a vomitar sang.... Així que donem mitja volta i avisen a un cotxe per trobar-nos a mig camí i que les portin al metge. Malgrat aquest contratemps arribem justos per veure l'espectacle.... Molt impressionant! 

Despres anem a una piscina termal natural on ens hi estem una bona estona fent el turista com tots els altres.... Pro al ser uns quants com a nens petits...

D'allà a un mirador impressionant i a un poblet on podem provar uns pintors de lama, boníssims!!

Arribem a San Pedro a les 13. Tots volem anar a Bolivia amb un tour pel salar d'Uyuni, així que aprofitem que hi ha un noi al hostel pels tours i entre una cosa i una altra el contractem mes per la pressa del dia que per estar del tot convençuts.... I corrent cal a buscar la bici que vam reservari i una taula de snowboard pero per fer sandboarding!! Nomes el noi americà i jo, els altres llogaran les bici i potser vindran. Com que no volem esperar, ell i jo comencem a tirar cap al Valle de la Muerte, al principi tot be, carretera, pero quan entrem en camí de sorra.... Entre que encara em f mal el cul de l'altre dia de bici i que comencem a estar cansats ens desanimem una mica. Tot i això trobem un lloc on sembla que algú ha fet sandboarding. Deixem les bicis, pujem per la duna i quan arribem a dalt veiem que en quedaven uns 500 m per arribar al lloc on van tots els tours, mentre estem a dalt, veiem els altres que arriben. Ells intentaran anar al Valle de la Luna per veure la posta de sol... Nosaltres fem la primera baixada i anem cap a on estan els tours. Es mooooolt canst pujar per la sorra.... Molt! Pro la baixada es divertida, molt diferent de la neu, ja que aqui no "derrapes" sino que baixes, així que despres d'un es quantes caigudes aprenen una mica, pero amunt un altre cop.... Bus pujem fins a dalt de tot de la duna, vistes impressionants!

No tardem gaire en cansar nos de pujar... Així que decidim intentar anar a veure la posta de sol a un lloc on ens han recomenat a uns 15 min.... Agafem les bicis, ens posem les taules a l'esquena i vinga a pedalejar! Aviat ens donem compte que no anem en la bona direcció... Aixi que decidim tornar les bicis que ja s'està fent tard i ja veurem als altres al hostel. Arribem, previ pas per la pastisseria...., i ens emportem una sorpresa, tots s'han separat: nomes la Grace amb un amic que ha trobat ha arribar a veure la posta de sol.... Els altres s'han nat rajant poc a poc... Jejeje despres de la dutxa, tinc sorra per tot el cos, si, absolutament per tot el cos.... Anem a davant del hostel on hi ha una cocineria casolana on ens donen una sopa, un plat de pollastre amb arròs i de postres una especie de torta fregida amb sirope....mmmmmmm!! Un dia mooolt llarg! Ens despedim de la francesa, ja que ella demà torna cap a París mentre va nosaltres ens passen a buscar va les 5 del mati per anar cap a Bolívia 

Tot i que ens llevem aviat, ens passen a buscar, quan estem fent cua per passar l frontera xilena, ens diuen que el pas esta tancat i que no saben que farem, que esparem. En aquest moment es quan veiem la mals elecció que vam fer... Les altres empreses han marxat, nosaltres no sabem que passa i nomes ens diuen que esperem... Finalment i com es veia a venir, no podem sortir, no anant per un altre pas a 3 hores, ja que es massa tard. . . Ens diue on que si volem ens tornen tots els diners o que demà sortiran directament per l'altra pas. Nosaltres no ho veiem clar aixi que volem la pasta, ens porten al centre on ens diuen que els diners ens els ha de donar la persona a la que hem pagat... Anem al hostel, busquem al noi i ell ens diu que es l'agencia.... Jo em començo a posar nerviós. . . Massa i tot aixi que despres de discutir una estona marxo a caminar una mica... Com que no tinc pressa, una opció es anar mes al nord de Xile i potser anr a Bolívia mes endevant, aixi que aprofito per informar me de busos. Quan torno, els altres han marxat, pro als 5 min tornen dient que han nat a l polícia per saber els nostres drets, li expliquem al noi que continua en sus trece.... Pro al final ens dins el telf del de l'agencia i quedem amb ells en 10 min. Allà ens diu que ell te part dels diners, pero que hi ha una part (comissió) que ell no ens pot donar. Li diem que truqui al noi i que vingui i ho arreglem tot allà. Al final despres de mitja hora de trucar es presenta sense els diners, el de l'agencia li dona els diners i ell ens diu que tornem al hostel, acceptem de mala gana fliçant una mica amb el anar i venir del hostel. Pel carrer li fem una mica el numero reclamant-li i fins i tot sembla qu l'estimen acosant (no ho sembla....) de tornada al hostel ens dona tots els diners, son les 14.... Els altres han vist uns altra agència que fan el tour demà pero una mica mes car. Anem tots a reservarlo abans que no hi hagi places..... Nomes hi ha 5 places, com que jo no ho tinc molt clar, els dic que ho agafin, el de la nova agència ens diu que hi ha dues persones que no estava clar que hi anessin, faig una prereserva per si de cas i abans de les 19 em diran alguna cosa. Tornem al hostel, previ pas per la pastisseria.... I a fer la siesta que ens hem llevat a les 4! A les 18 truco per saber si al final tinc lloc i bingo! Aixi que ràpid a pagar!! Com que necessitàvem diners, alguns nem tret i ara ens en sobren.... Decidim anar a sopar a un rest, un sopar de veritat! Ens partim pizzes i llom a lo pobre.... Amb ou, papes, ceba..... Cada cop que algú en menja un troç se sent mmmmmm jajajajaj. Despres de pet al llit que ens toca llevarnos aviat un altre cop.....