01/10/13 Perú: Colca Canyon 1

Quan sona el despertador no ens ho creiem... Deixem les motxilles grans al storage i mentre esperem coneixem a una parella d'alemans que també faran el tour de tres dies (les brasileres nomes d'un dia tipus excursió en bus). Pujem al minibus ja quasi ple, recollim s uns quans mes i apa tres hores de viatge fins a la Cruz del Còndor, nomes parem per esmorzar. Quan hi arribem esta ple de turistes, i a mes no es veu cap còndor... Una mitja hora mes tard, pujem al bus de nou i cap al punt de començar a caminar. Ens divideixen en dos grups, els que fem el trek de tres dies i els  de dos. El nostre guia en Roy, te pinta de ser molt simpàtic, i mentre comencem a caminar ja ens explica coses de com li agrada a ell fer el trek, les altres agències, que si el seu avi era d'allà... La cosa pero es posa difícil.... Son tres hores de caminar fins arribar a baix del canó. A ple sol.... Ens explica que fa un mes va haver un terratrèmol que va fer que hi haguessin esllavissades i el camí estigues imlractivpcable durant una setmana... Encara Sr es poden veure les evidències... Esperem que no n'hi hagi cap! A les 3 hores arribem al riu, el creuem i descansem una mica. Quan ens posem en marxa (queda ja poc) fem parada en una casa on ofereixen chirimoies, begudes etc... Ens en mengem una, molta es dolça que les que pots trobar a les ciutats i continuem fins al lloc on passarem la nit (i on dinarem!). Dinem i mentre acabem, i per sorpresa, tot i estar al mig de res, els de la casa tenen TV amb antena parabòlica i mira quina casualitat estan veient el Barça - Celtic! Buf quan de temps sense veure cap partit! Sort que guanyem.... Teoricament despres de dinar havíem de fer un trek pel poblet, pero el guia esta dormint... A les 16:30, el despertem i ens diu que si volem es molt fàcil i que no hi ha pèrdua, ho podem fer pel nostre compte! I així ho fem, ens perdem per camins estrets pel mig de camps i cases fins que al veure que el sol està a punt de marxar donem mitja volta. A l'arribar al hostel (be era una especie de campament amb habitacions) demanem unes cerveses i ens posem a jugar a cartes. Som un grup de nou, parelles d'alemans, francesos i americans, una noia australiana (el novio ha anat a pujar el Misti) i nosaltres dos. Una bona colla. Despres d'un es quantes partides, sopam i apa a dormir que estem tots reventats. Això de llevar-se tant aviat passa factura!!