20/09/13 Bolívia: Pampes 3

Avui ens llevem sense presses pro deixant-ho tot llest per marxar despres de dinar. Esmorzem (avui ens donen uns pastissos de formatge, una especia de bunyols i pa d'all...) i cap a la barca a pescar piranyes! Ens estem uns minuts amb l'abaratiment arxiu amunt, on volia parar el guia hi ha un grup d'uns altra agència.... Sisi això es les Rambles... Al final en una corba gran parem i just quan comença a explicar-mos veiem que alla mateix ho ha un eu òrgan de dofins i ens diu que so volem podem entrar a l'aigua. El francès tot i dubtar una mica s'hi fica, es l'unic que porta banyador. A mi que m'és indiferent em trec els pantalons i entro a l'aigua en calçotets. Ens estem una bus estona m'hi ha un munt i a,b ganes de jugar! En toquem un parell, be ells ens toquen a nosaltres... Als peus, passen per sota nostre. De mentre els altres intenten pescar piranyes sense gaire èxit... Jo estic fàcilment una hora alla dins i avui si que se m'acosten bastant! N'hi ha un que vol jugar i em comença a tirar aigua amb la cua, una de les vegades, si hagués estirat el braç, hauria pogut agafar-li la cua!! Moooolt impressionant! Com que no pesquen mi pa'tras (de fet els dofins espanyes les piranyes) el guia diu de canviar de lloc. Anem una mica mes amunt, i atraquem a tres metres d'un cocodril.... Em passen un ham i uns quants trossos de carn. Nomes tocar l'aigua, ja noto com es mengen el ceb, pero son massa petites com per picar, l'ham es massa gran!! Aixi que serà impossible pescar-ne alguna... Nomes en una ocasió, sembla que hi ha una que ha picat, pro no, el que si he vist era el color típic seu (no el descriure vagi a ser que....). Sense cap èxit tornem al campament a dinar, son les 11, fa tres hores que hem esmorzat i no tenim molta gana, tot i això ens acabem toooot el que ens porten. La veritat es que el menjar aquests dies ha estat del millor! Despres de dinar i amb una mica de pressa ja que la noia anglesa ha d'agafar un avió, agafem tots els trastos, els posem a la barca i cap al port, on ens espera un jeep per portar-nos de retorn a Rurrenabaque. En total son unes 6 hores, tres en barca i tres mes en jeep. Tot molt pesat, la barca pel sol i el jeep pels bots....

L'anglesa i a últim moment el noi irlandès baixen a "l'aeroport" i els altre ens despedim al poble abans que cadascú continuï el seu camí. La Grace i jo anem al hostel on vam estar l'ultima vegada, recollim les bosses grosses i marxem, ja que el preu de les habitacions ha canviat (ens diuen que era uns promoció especial....) i anem en busca d'un altre mes barat. En trobem un sense Internet, pero amb bany a l'habitació molt millor que l'altre i a mes pel que sembla estem sols en una habitació de 6, aixi que perfecte! Anem a sopar a un pizzeria al costat molt bona, que ens sorprèn i tot! I a dormir! 

Nanit!