29/07/13 Bolívia: Tarata

Ens llevem molt justos per esmorzar (suc, iogurt, cereals, torrades...) i fer el check out. Demanem a recepció com arribar a Tarata i ens expliquen com agafar un bus aprop de la terminal (pro no ho entenem gaire....). Mentre anem cap allà, passem per davant de la caseta d'informacions turística, on ens donen una altra indicació. . . Be anirem provant.... La cosa es que ens diuen que hem d'anar a uns zona on hem d'anar una mica amb 4 ulls perquè no ens robin... Com que som 4 al final diem que on es l'aventura! Hem de creuar un dels mercats a l'aire lliure mes grans del món (o això diu la guia....) i si es enorme! Nomes entrar veiem una dona que ven síndria, fa mil que ni en mengem aixi que vinga cap a l'estòmac (ja recuperat jejejej) ens endinsem al mercat i es molt caòtic, busos per mig, cotxes, molta gent... Amb tot això jo vaig davant i faig sento un home que alça la veu, em giro i coco amb un just davant meu que s'ha parat, veig un parell amb maquetes a la ma.... Tot massa sospitós. . . (El metro de BCN es veuen masses escenes com aquesta...) així que em paro en sec, ens apropem tots quatre, mirem que tots estem be que ho tenim tot el regle, carteres, diners, motxilles. Continuem endavant pel mercat fins arribar a una zona mes oberta amb menys gent on sembla que hi ha varis taxis que van a Tarata. Son mes barats del que ens havien dit, pero ens hem d'esperar a que s'ompli ( i nosaltres som 4!) al final be una dona amb un fill de mesos, el marit i un nen que e posen al malater i una altra dona! Em recorda quan vam anar a París al parc d 'Asterix, un dels dir vam pujar tots al cotxe del Josep Maria (erem 10!!). 

En una hora llarga arribem al poble, mooolt petit! Pro la plaça es maca i ens atent un home a informació turística molt simpàtic que ens diu que si volem a partir de les 14:30 podem pujar a la torre del rellotge. També ens dona indicacions sobre el poble i d'ona dinar. Així que comencem a voltar fa mooolta calor... I mengem en una paradeta d'uns dona que en fa entrepans de xoriço ( més xistorra que xoriço, mes bons) a mes veiem que els prepara ella manualment. Mes natural impossible! Continuem donant voltes, passem per l'esglesia del convent franciscà (el convent esta tancat...) passem per diverses esglésies, que també estan tancades... I veien la impossibilitat de veure mes coses decidim anar a la plaça a veure que es cou.... Res de res, una calma impassible! No hi ha ni cotxes per tornar a Cochabamba! Ens hem d'esperar. Mentre o fem, recorden que el senyor ens havia dit que podríem pujar a la torre, així que li preguntem i sisis cap amunt!  Pujem per unes escales de fusta molt inclinades i en moment l'Angel i jo tenim problemes per moure'ns (sostre, motxilles, escales...) fins que arribem a dalt i veiem les vistes. L'home ens explica una mica la vida del poble, per zones hi ha la gent del mercat, tèxtil, artesanies, hi ha una part que es dedica a la pòlvora per focs artificials.... I despres ens explica la historia del rellotge, alemany i portat abans de la 2a guerra mundial. Quan els aliats van bombardejar la fabrica (també hi feien armes....) i ja no hi ha recanvis pel rellotge... El posa em hora, les 15:25 i esperem que sonin les campanes per posar-les també em hora. Es un rellotge de corda: te tres pesos amb politges, hores, minuts i segons, aquests pesos fan girar poc a poc el mecanisme i es el pèndol el que controla el temps. Molt interessant poder veure-ho de prop!! A l'acabar ens demanan que li paguem alguna cosa.... Ja deia jo.... Pero com que ha estar molt interessant acceptem sense rondinar. Al baixar de la torre ja hi ha cotxes i em aquesta ocasió pujem els 4 i una parella d'adolescents... Mes còmodes...

Arribem al mercat i diem de passar- hi de nou pero no per on hi ha el barullo sino una mica per dins. L meva motxilla esta a punt de morir.,la tinc una cremallera que cada dos per tres sobre, he hagut de cosir-la... Així que si en trobo alguna barata la compro! Tot i mirar a diferents llocs, o es massa cara (diuen que son originals, ja!) o no tenen les condicions que busco (petites, poques butxaques, cremallera.....) al final res de res. Aprofitem pero per comprar algú de fruita pel viatge i mes síndria!

Temps per arribar al hostel, descansar una mica i trobar un hostel a Santa Cruz (ens costa una mica...), no volem arribar i començar a caminar sense rumb.... A les 20 agafem les motxilles i cap a la terminal! Allà trobem el bus que surt mes tard i ens fan una petita rebaixa, així que perfecte! Ara nomes ens queda esperar. El bus molt millor que l'ultima vegada! Sembla argentí! Tres seient per fila, ampli, pero una mica massa fred, ja es normal això ja. Son les 23, zzzzzzzz