miércoles, 12 de junio de 2013

10/06/12 Argentina: El Chalten 1

El bus surt a les 8, i com que vull fer un bon esmorzar em llevo a tres de set (pa de pessic i torrades amb mantega i dulce de leche s'ho val!! Al sortir del hostel estic de sort ja que despres de dos dies plovent quasi tot el dia, ara no ho fa i puc arribar a la terminal de busos tranquilament. El trajecte és de tres hores així que em poso música i em disposo a dormir una estona. Malauradament no ho aconsegueixo ja que em quedo embobat mirant la sortida de sol per sobre les muntanyes. Mooolt bonic, llàstima que les fotos no surten bé per culpa que el vidre del bus està molt brut.... Sort que parem 5 min per fer un cafè, anar al lavabo etc, i llavors podem aprofitar per fer 4 fotos. 

Quan arribem a l'entrada del parc nacional (el poble està dins del parc) parem i ens fan una petita xerrada amb les possibles excursions que es poden fer, el que podem veure i les normes del parc. Despres el bus ens porta a la terminal i d'allà al hostel. El poble està mig desert, no sé si és perquè es així o perquè es hivern, però sembla entre mig abandonat i mig en construcció... Pregunto al hostel quina de les excursions em recomanen tenint en compte que son les 12. Em diuen que el millor es anar al Lago Torres, unes tres hores d'anada (6 en total) pro que depèn del ritme. Dit i fet, faig la bossa posant un parell de pomes i barretes de cereals, m'abrigo bé i cap a fora! Em costa uns 5 min ubicar-me i trobar el principi del "sendero" pro després es molt fàcil de seguir. Vaig fent xino-xano passant per la cascada margarita (...) fins a arribar a un primer mirador. Sembla que l Cerro Torres es vol destapar... A veure si quan arribo al llac ho està!! El camí està una mica enfangat ( ahir va estar tot el dia plovent) pro sense problemes. Fins i tot em trobo neu! Pro arriba un moment on em trobo uns 30m seguits empantaguenat.... No sé com passar ja que porto les úniques sabates que tinc, les de córrer, que de impermeables que diguéssim no en tenen res! Aconsegueixo passar sense mullar-me gaire els peus... I segueixo el camí fins a arribar al llac amb el glaciar al fons i el Cerro Torres tapat.. Aquí fa molt de vent i aquest es gèlid així que em menjo una poma mentre espero a veure si es destapa (per moment sembla que ho farà...) pro no tinc sort, així emprenc la tornada. He tardat unes dues hores per arribar així que marxo tranquilament ja que tinc temps de sobres. Ara ja sé per on haig de passar per no mullar-me pro tot i així en tres ocasions poso el peu al mig de l'aigua i en una d'aquestes massa... Tant que em trec el mitjó per intentar exprimirlo i treure'n l'aigua... Vaig tant tranquil pensant en varies coses que hi ha un moment on em paro i miro al voltant i no veig el camí!! Tant empanat nava que he seguit caminant recte pel mig del bosc sense veure que el camí feia una ese. . . Sort que no es greu jejejej. Em vaig gran per veure si el Cerro es destapa o no, pero tot i que hi ha un moment en que li aplaudida ben poc, quan arribo al mirado està totalment tapat i gris. . . 

Ja de tornada al poble, em començo a notar les cames, ara feia dies que no feia una caminada tan llarga per muntanya! Així que vaig cap al super a comprar 4 coses pels sopars d'aquests dies i al hostel a estirar, dutxar-me i preparar el sopar! Sopo una sopa i pollastre veient un partit de futbol argentí, comentant-lo amb un dels nois del hostel que està dels nervis tot i guanya 5 - 0!!!! Quant s'acaba el partit aprofito per posar el dia el blog perquè no passi massa temps. Mentre l'escric em vaig dormint....tant que fins i tot hi ha un moment que m'adormo apretant la tecla de borrar. . . Sense comentaris. Doncs aixó que zzzzzzzzzzz










No hay comentarios:

Publicar un comentario