Nova Zelanda : Queenstown 5

Matí mig ennuvolat... Em preparo un bon esmorzar, entrepà de la bimbo torrat amb tomàquet, oli d'oliva, formatge, espinacs, pernil dolç, i intent d'ou dur, ja que ni tinc paciència i es converteix en ou passat per aigua... Jejejej haig d'agafar energia per tornar a saltar. Tot i que aquest cop es de 43m... Els nervis estan allà!! Me'ls trec del cap menjant i llegint (partint-me) tots els tuits relacionats amb la final de copa del rei.... Jajajajaj. No sé si seguiu al Risto però es mooolt bo (os iba a decir algo pero me he quedado en temporadadelrealmadrid!! Jajajajajaj). Vaig cap al local dels salts on hem de fer el check in, i mentre esperem llegeixo els diaris on line. . . Pepe... Sense ni està convocat liant-la..... Es que no n'aprenen.... Ens criden per pujar al bus, 20 min tranquils fins que arribem al pont. Es el lloc on es va iniciar el puenting, al pont Kawarau. Ens pesen, avui 71...., i ens deixen una estona veient les vistes, etc. Ens criden per saltar han vingut uns amic d'un de nosaltres que està vivint a Wellington, i n'hi ha dos que també salten. Tot es molt ràpid, arribem a la plataforma, jo era dels primers, em posen l'arnés i em fan sentar. Em lliguen els peus amb una tovallola i corda. . . Això suposi que funciona. . . Em posem la corda elàstica i em diuen que m'aixequi. Es més dicícil ja que estàs més ben lligat que a l'altre (a l'altre tenia un dispositiu que t'agafava els dos peus, pero no estaven lligats entre si) aixi que m'acosto al final de la plataforma fent saltets... Em diuen que si vull tocar l'aigua (si que vull) no haig de saltar gaire endevant, pero que si em deixo caure, segurament m'enfonso fins la cintura, que intenti calcular. . . Que intenti calcular el salt quan estic mig penjant a punt de saltar al buit. . . Claaaaroooo!! Total que em fan les fotos de rigor, em recorda que haig de deixar anar la barana. . . I comença el compte enrera 3, 2, 1, jump! I vinga aball!!!! No arribo a tocar l'aigua ooooohhh pero cada cop m'agrada més, es nota pero que no es tant llarg com l'altre!!! Jejeejej
 
Encara amb l'adrelalina al cos pujo des del riu per veure els altres saltar. Jajaja n'hi ha dos que enlloc de tirar-se de cap ho fan de peus.... Meeeeeeec, no passa res pro la foto es bona, a mitja caiguda sembla que estiguin d'empeus!!! Mentre esparem al bus, estem partint-nos amb els vídeos i les cares!!!

Al tornar, son les 16...., me'n torno al hostel,les lentilles m'estàs molestat molt i aprofito per posar al dia el blog. . . Mentre no son les 19, hora que hem quedat per sopar a...Ferburger!!! Com trobaré a faltar aquestes hamburgueses!!