Em desperta el mobil per culpa que no el vaig silenciar i ha agafat el wifi i actualitzat mails i missatges, no és per tant, son les 9... Així que amunt! Em trobo a l'americana a la cuina esmorzant i mentre em prepara unes torrades arriba un alemany que ens explica que està donant la volta al món amb moto... Despres arriba un angles i ens explica moltes coses de Bolívia. De fet jo començo a pensar en canviar la ruta.... El pas a Xile continua tancat i les previsions no son gaire bones... Així que tinc dues opcions, anar a Brasil via Bolívia o fer-ho per iguazu... Ja veure, el tema es que és molt més barat!!! Ja veurè, se moment decideixo que demà agafaré un bus per anar a Cafayate, que m'ho ja recomanat varia gent.
Avui toca museus. Anem primer al miseu antropològic d'altes muntanya. Es molt famós i interessant ja que tenen varies momies molt ben conservades de un nen, una nena i una adolescent incas que van servir com a sacrifici a la muntanya. Son les reste humanes trobades a mes altura 6700m! Les van treure el 1999 i les mantenen en unes condicions extremes perquè no es facin malbé. Hi ha una mica d'història dels incas, jo em pensava que eren molt antics i es veu que el seu màxim desenvolupament va ser al segle XV! Fins que van arribar els espanyols...perquè no m'extranya? Es veu que de cada poble escollien els mes ben plantats (nens i nenes de 6 anys) i feien una peregrinació amb la familia i cap de la trib a Cusco a conèixer l'Inca (el max poder) allà eren beneïts i havien de tornar en un trajecte recta fins el poble d'ona venien, independentment si hi havia un riu, la jungla o el que fós. Un cop arribaven es celebrava que eren quasi deus i els pujaven a la muntanya on els donaven a veure alcohol d'arròs fins que es dormien, aleshores els enterraven.... Sisis vius! Un sacrifici amb tots els ets i uts! D"aquesta manera passaven a formar part de la natura i aquesta els retornava el sacrifici amb bones colllites i etc.... Com que a 6700m d'alçada, i enterrats, la presencia d'exigència pràcticament nula, el fred i les cendres volcàniques on estaven enterrats els van conservar marevellosament. També hi ha unamomia d'una dona que la van trobar fa més anys pro que va estar durant molts anys en el mercat negre fins que la van donar al museu. Lògicament no està tant ben conservada, pero tot i així impressiona.
Al sortir del museu creuem la plaça central i entrem al museu d'art contemporani. Petit pero per dos pesos no està mal. Al sortir ens trobem amb una parella del hostel prenen algú a una terrassa de la plaça, ens hi apuntem fins que es comença a fer fosc. Perfecte per veure les esglésies iluminada! Moooolt mes maco!
Ja despres cap al hostel a descansar i fer la bossa que demà tenim bus cap a Cafayate, una altre zona vinícola amb una Quebrada (canó) que s'ha de veure!
